Resum:

Utilitzant dades del Cens d’Educació Superior del Brasil i d’altres institucions públiques, aquest estudi té com a objectiu obtindre i comparar les puntuacions d’eficiència dels models d’anàlisis de frontera estocàstica (AFE) i d’anàlisi envolupant de dades (DEA) per a 56 universitats federals brasileres per al període de 2010 a 2016. La funció de distància d’eixida inclou els recursos financers i humans com a inputs, i l’ensenyament, la investigació, les patents i les activitats de tercera missió com a productes. La investigació és innovadora tenint en compte: (i) l’estimació del SFA per a les universitats brasileres com a institucions completes, (ii) la seua comparació amb el DEA; i (iii) la inclusió de les variables de patents i tercera missió. Els resultats suggereixen que existeix ineficiència en la producció de l’educació superior brasilera, amb un augment molt xicotet al llarg del temps i amb una certa influència de les universitats i de les característiques de l’entorn. Així, les institucions tradicionals consolidades amb hospitals universitaris tendeixen a ser més eficients que les més joves. Els valors i el rang de les eficiències són sensibles al model/mètode emprat, presentant correlacions altament significatives encara que modestes. En general, la inclusió d’activitats de tercera missió millora les eficiències per a tots dos enfocaments, principalment per al DEA. Per tant, com s’aconsella en altres anàlisis comparatives internacionals, és necessari ser prudent a l’hora de derivar recomanacions de gestió i polítiques a partir dels resultats analítics.

Referència:

Letti, A.G.; Bittencourt, M.V.L.; Vila, L.E. (2022). Stochastic vs. deterministic frontier distance output function: Evidence from Brazilian higher education institutions, Journal of Productivity Analysis. DOI: https://doi.org/10.1007/s11123-022-00636-1