Resum 

Este document aporta nova evidència sobre els motius pels quals les persones que tenen dret a percebre una prestació no la sol·liciten, fenomen denominat “senar-take-up” o “bretxa d’accés”. La investigació examina les relacions entre les característiques normatives de les Rendes Mínimes d’Inserció (RMI) i el senar-take-up d’estes prestacions. Este estudi analitza cinc característiques principals en el disseny d’una RMI: la quantia de la prestació, la duració d’esta, els terminis de resolució de l’administració, els requeriments de documentació al sol·licitant i una agregació de factors administratius. La mostra utilitzada correspon als 19 programes regionals de RMI presents a Espanya. L’existència de relacions entre les condicions causals es comprova mitjançant la metodologia Fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis (FsQCA). Els resultats mostren que existixen tres combinacions de condicions causals que donen lloc a una cobertura inferior al 45% d’una RMI.

Amb estos resultats, és possible avaluar ex-ante sí l’Ingrés Mínim Vital (IMV) pot evitar el problema de senar-take-up que tenen altres RMI a Espanya. Trobem que el disseny del nou IMV no seguix cap de les combinacions de condicions causals que deriven en fallades en la taxa de cobertura d’una RMI.

Referència 

Muñoz-Higueras, D., Granell, R., & Fuenmayor, A. (2024). Could the impact of a public policy help us evaluate the changes that have been implemented? An analysis of non-take-up of Spanish minimum income benefits. Review of Economic Analysis, 15(3-4), pp. 185-213. DOI: https://doi.org/10.15353/rea.v15i3-4.5097

Accés En línia