Resum

Les rendes mínimes d’inserció són un tipus de prestació econòmica que actua com a última xarxa de seguretat davant la pèrdua d’ingressos i situacions d’exclusió social. El desenrotllament regional d’estes prestacions ha generat diferències importants a nivell normatiu i pressupostari, així com problemes d’equitat interterritorial a Espanya.
Malgrat l’extensa literatura que ha avaluat la cobertura i resultats dels programes de rendes mínimes d’inserció autonòmiques a Espanya, fins on coneixem no existixen estimacions de senar-take-up per a estes prestacions. Este indicador, que mesura el percentatge de població que complix els criteris d’elegibilitat però no sol·licita la prestació, ha d’acompanyar a la taxa de cobertura en avaluar l’acompliment d’una política pública. Esta llacuna en l’avaluació s’ha degut, entre altres factors, a la falta d’una base de dades adequada.
Este estudi, realitzat amb dades del Panell de Llars, estima que el senar-take-up de les rendes mínimes d’inserció de les Comunitats Autònomes de Règim Comú en 2019 va oscil·lar entre el 55% i el 94%, depenent del programa analitzat. Este percentatge és superior al d’altres països del nostre entorn. L’estudi també analitza la capacitat protectora del conjunt de rendes mínimes autonòmiques, que expulsa a més del 50% de la població en risc de pobresa a causa dels requisits d’accés.
En 2020 es va implementar en tota Espanya l’Ingrés Mínim Vital, prestació que té entre els seus objectius l’homogeneïtzació i racionalització de les prestacions d’ingressos mínims. No obstant això, fins al moment, tampoc s’ha aconseguit reduir de manera significativa el nontake-up existent.

Referència 

Muñoz-Higueras, D., Fuenmayor, A., & Granell, R. (2025). Cuantificación del non-take-up en los programas de Rentas Mínimas de Inserción autonómicos en España. CIRIEC-España, Revista De economía Pública, Social Y Cooperativa, (113), 243–274. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.113.28610