Resum:

És un fet que ha crescut el nombre de persones majors que viuen soles i que els serveis socials en l’actualitat presenten moltes deficiències, que s’han evidenciat especialment amb el COVID-19. Aquests fets han convertit al cohousing sènior en una atractiva alternativa d’allotjament per a ells. L’avanç del cohousing sènior suposa un empenyiment cap a la modernització dels allotjaments i serveis socials per a les persones majors, en particular de les residències. El cohousing sènior porta diversos anys d’experiència en altres països europeus, i representa una manera de conviure desitjable entre els majors i/o les famílies que desitgen companyia i compartir tasques. Per a conéixer millor la possible evolució futura del cohousing sènior s’introdueixen algunes anotacions del desenvolupament d’aquests allotjaments a Suècia, un país model i guia en matèria de polítiques d’habitatges i cures per a persones majors. L’objectiu d’aquest article és analitzar el creixement dels allotjaments col·laboratius per a persones majors a Espanya des de l’economia social, i conéixer els problemes trobats en la seua implementació, i les solucions i impulsos polítics al seu desenvolupament. Hem revisat la literatura espanyola i internacional sobre cohousing sènior durant l’última dècada, i buscat dades a Espanya sobre aquests allotjaments en la premsa local i nacional i en la base de dades del projecte MOVICOMA per a determinar el seu grau d’implantació i característiques. També es van consultar els baròmetres de UDP sobre cohousing. I hem trobat que el seu funcionament a Espanya és incipient, i que existeixen poques iniciatives consolidades, encara que bastants en marxa, i es comprova que l’economia social juga un paper primordial. El Covid-19 ha elevat la  demanda d’aquests allotjaments i alternatives de cura perquè promouen i faciliten contactes socials, eviten riscos de les residències, i mantenen als participants actius. Però la seua implementació és lenta perquè compten amb importants limitacions a nivell de disseny, localització, finançament, burocràcia excessiva i escàs suport públic. Últimament, a nivell polític hi ha un major interés per aquests allotjaments. Els plans de recuperació del Govern d’Espanya i algunes regulacions de les CCAA i Ajuntaments incorporen estratègies específiques sobre habitatges, unes altres per a l’Economia Social i cooperatives, i per a la cura dels majors (SAAD) que afecten directament o indirectament el cohousing sènior.

Referència:

Tortosa, M.A.; Sundström, G. (2022): El cohousing senior en España. Cambios desde la economía social en los alojamientos y en la economía de los cuidados para personas mayores, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 104, 303-331. DOI: 10.7203/CIRIEC-E.104.21435