Resum

En este article s’exposen els efectes col·laterals de l’activitat turística, distingint entre efectes externs al mercat –externalitats- i els que es transmeten a través del mecanisme de preus de mercat –com els que es transmeten a través dels preus de béns tan bàsics com la vivenda. L’article revisa les diverses formes en què este problema es pot escometre amb especial menció a l’impost turístic sobre pernoctacions, entrant en la disquisició més tècnica de si és una taxa o un impost. Considerem si este ha de tindre en compte les qüestions d’equitat, a més de l’eficiència -hem d’aplicar tipus de gravamen distints segons el perfil potencial dels turistes?- i fins i tot, des de la perspectiva d’una Economia descentralitzada, quin és el nivell de l’administració òptim per a cobrar-lo? Però més enllà de l’impost turístic, plantegem la necessitat d’aplicar preus/taxes per l’ús dels múltiples recursos naturals o d’infraestructures públiques que formen part de la “funció de producció” del turisme i que són d’accés lliure quan són realment costoses. La dificultat, quan no impossibilitat tècnica o econòmica –massa costosa- d’aplicar el mecanisme d’exclusió via preus, en esta mena de recursos –platges, muntanyes, carreteres …- queda cada vegada més resolta amb l’ús de les modernes tecnologies de metadades. Finalment, considerem l’ús que han de tindre els fons recaptats, és a dir, quin tipus d’afectació impositiva han de tindre, si és el cas, a programes de gasto públic.

Referència

Descalç i Tormo, A. (2025). La Hacienda Pública frente al turismo como actividad económica. Análisis de actualidad sobre Política Económica y Social en su contexto, 1/2025.