Resum:

La capacitat redistributiva del sistema d’impostos i transferències espanyol està entre les més baixes de la Unió Europea (UE-28), amb una reducció de 0,194 en l’índex de Gini, mentre que la mitjana europea és de 0,209 punts. Això situa a Espanya en la décimosexta posició entre els 28 estats de la Unió Europea.

En el cas de les prestacions de substitució de rendes (desocupació, jubilació, supervivència, malaltia i discapacitat), l’efecte redistributiu és major que el de la mitjana de la UE: Espanya ocupa la novena posició. No obstant això, quant a les prestacions de garantia de mínims (família, exclusió social, educació i habitatge), Espanya està molt per davall de la mitjana de la UE-28, ocupant l’última posició.

Es detecten problemes especialment greus en les cotitzacions a la Seguretat Social, que empitjoren la distribució de la renda, i en la política contra l’exclusió social. Per això s’analitzen, mitjançant dues simulacions, possibles modificacions en les cotitzacions socials i en les prestacions de garantia de mínims.

Per a les cotitzacions a la Seguretat Social, la proposta s’ha inspirat en el sistema belga, i per a les rendes mínimes, la proposta és aconseguir una aplicació efectiva de la regulació existent, assegurant el 100% de renda mínima a totes les persones que tindrien dret a rebre-la.

Referència:

Fuenmayor, A.; Granell, R.; Savall, T. (2020): “Los efectos redistributivos del sistema de impuestos y transferencias en Europa”. Observatorio social de la Fundación “La Caixa”.