Resum

La governança del patrimoni cultural immaterial és cada vegada més rellevant per al desenrotllament rural sostenible; no obstant això, continuen estant poc explorades les condicions sota les quals els actors públics, privats i la població resident aconseguixen alinear les seues prioritats, responsabilitats i fonts de legitimitat. Este estudi analitza com estos actors conceptualitzen, prioritzen i legitimen discursivament el patrimoni cultural immaterial a Bèrgam (Itàlia).

Es van analitzar tres grups focals mitjançant codificació temàtica qualitativa, elaboració assistida per programari de xarxes de coocurrencia i l’índex de similitud de Jaccard, amb la finalitat de comparar les estructures semàntiques entre els diferents grups. Este disseny mixt, que combina mètodes qualitatius i mineria de textos, va permetre realitzar una comparació transversal dels patrons temàtics i semàntics entre grups.

Els resultats revelen un nucli normatiu compartit (identitat, participació i innovació) que s’expressa a través de tres lògiques no equivalents: una lògica institucional centrada en la coherència territorial i la continuïtat de les polítiques; una lògica basada en projectes, que posa l’èmfasi en la comunicació performativa, la implicació dels jóvens i la innovació a través d’iniciatives; i una lògica comunitària, arrelada en el sentiment de pertinença viscut i en la transmissió quotidiana.

Proposem un marc de governança convergent en el qual les trajectòries sostenibles basades en el patrimoni depenen de mecanismes de mediació capaces d’alinear diferents racionalitats, reforçar la legitimitat i afavorir la retenció local del valor generat. Futures investigacions haurien de contrastar este marc amb resultats de sostenibilitat mesurables.

Referència 

Tubillejas-Andrés, B., Schlesinger, W., Cervera-Taulet, A., & Higón-Tamarit, F. (2026). Rural intangible cultural heritage governance: Discursive alignment for sustainable development. Sustainable Development, 1–17. https://doi.org/10.1002/sd.71463