Resum:

Fins a 1987, l’impost sobre la renda espanyol imposava la declaració conjunta obligatòria per als matrimonis. No obstant això, la reforma de 1988 va permetre als cònjuges triar entre la tributació conjunta i la separada, la qual cosa va suposar una reducció dels tipus impositius per als segons ingressos. El nostre objectiu és analitzar aquesta reforma com un experiment quasi-natural, avaluant els efectes dels canvis fiscals sobre la participació laboral. Per a esbrinar l’efecte causal adoptem la tècnica de diferències en diferències. Utilitzem les dades del “Panell d’Impostos sobre la Renda d’Espanya 1982-1998”. Els nostres resultats mostren que, a conseqüència dels canvis fiscals diferencials, les dones casades de les famílies més afectades per la reforma fiscal augmenten la seua participació laboral en major mesura que els assalariats secundaris de les famílies menys afectades per la reforma. La taxa de participació dels assalariats secundaris del grup de tractament augmenta en 9,4 punts percentuals, mentre que el grup de control augmenta la seua taxa de participació en 7,8 punts percentuals. Definim el grup de tractament com aquells assalariats secundaris de famílies amb ingressos relativament baixos l’any 1987 i el grup de control com aquells de famílies amb ingressos mitjans-alts, perquè el primer experimenta una major reducció dels tipus impositius que el segon. En conseqüència, podem atribuir l’augment de 1,6 punts percentuals en les taxes de participació a la reforma de l’impost sobre la renda de 1988.

Referència:

Fuenmayor, A.; Granell, R.; Mediavilla, M. (2018): The Effects of Separate Taxation on Labour Participation of Married Couples. An Empirical Analysis using Propensity Score, Review of Economics of the Household, 16(2), pp. 541-561. DOI: https://doi.org/10.1007/s11150-016-9345-x